A partir de les dades demogràfiques més recents (cens de població, moviment natural i moviment migratori) i d'acord amb diferents hipòtesis de caràcter demogràfic, l'Idescat elabora una sèrie de productes estadístics que pertanyen a la categoria de projeccions de població. Les projeccions de població tenen com a objectiu descriure la possible evolució futura de la població, tant els seus efectius totals com la seva classificació per diferents variables:
L'Idescat actualitza les projeccions de població en cicles de cinc anys. Inicialment s'actualitzen les projeccions de població per sexe i edat, seguidament les projeccions de població en edat escolar i finalment les projeccions de població activa. Les projeccions de població vigents estan elaborades amb base 2008 i representen una actualització de les anteriors projeccions de població base 2002. Les projeccions de població en edat escolar i les projeccions de població activa disponibles estan elaborades a partir de les projeccions de població base 2002 i se'n preveu l'actualització.
El conjunt de projeccions de població actualment vigents està format per:
La data de referència de les poblacions projectades en el cicle actual (base 2008) és l'1 de gener de cada any. Per a les poblacions projectades en el cicle anterior (base 2002) la data de referència és el 31 desembre. A mesura que es vagin actualitzant les diferents projeccions, la data de referència passarà a ser l'1 de gener.
Les projeccions de població es basen en el cens i no en el padró. El cens de població, les estimacions de població i les projeccions de població són fonts de caràcter estadístic que tenen per finalitat establir la sèrie de població resident en cada moment a Catalunya. El padró d'habitants és una font amb finalitat administrativa i les seves xifres són declarades oficials pel Govern de l'Estat. Les xifres que s'obtenen del padró són sistemàticament superiors a les que produeixen les estimacions de població, en part perquè el padró no recull prou exhaustivament les sortides cap a l'estranger. Les xifres de població projectada per als anys futurs s'hauran de comparar amb les altres fonts estadístiques: el cens de població i les estimacions de població. Una eventual comparació de les projeccions de població amb el padró d'habitants haurà de tenir present que en l'any de partida, el 2008, la població padronal comptabilitza 121.620 persones més.
Les projeccions de població s'han elaborat pel mètode dels components i consten de 3 escenaris d'evolució de la població:
L'escenari mitjà pretén reflectir l'evolució que es considera més probable del creixement i l'estructura demogràfica a Catalunya, d'acord amb les dades recents. Els escenaris alt i baix ofereixen la possibilitat d'avaluar els nivells de població màxima i mínima que Catalunya podria presentar en el futur.
La població de partida són les estimacions postcensals calculades a data 1 de gener de 2008 (basades en el Cens de població 2001). Les projeccions de població proporcionen informació sobre la població per sexe i edat per a Catalunya, els àmbits del Pla territorial, les comarques i el municipi de Barcelona fins a l'horitzó 2021 i per a Catalunya fins al 2041.
Els resultats es difonen en la publicació Projeccions de població 2021–2041 (base 2008). Principals resultats (en PDF). Aquest document conté la metodologia i les hipòtesis que s'han fet servir per a la projecció, així com una anàlisi dels principals resultats, on es presta una atenció especial a les comparacions entre els diferents escenaris i a les sèries temporals de la població. Està en preparació una publicació amb una explicació més detallada de les hipòtesis, la metodologia i els resultats. Els resultats detallats de les projeccions de població també es poden consultar al Banc d'estadístiques de municipis i comarques, on hi ha les sèries temporals, la població per sexe i edat i els components del creixement demogràfic projectat (naixements, defuncions i migració).
L'apartat Demografia i qualitat de vida ofereix la possibilitat de comparar les dades de Catalunya amb les d'Espanya i la Unió Europea.
Les projeccions de població (base 2002) es poden consultar a l'apartat Projeccions anteriors.
La col·lecció Projeccions de població conté els llibres:
El document metodològic Obtenció de projeccions de població municipals. A partir de les projeccions de l'Idescat (en PDF) proporciona als usuaris unes eines que els permetran elaborar projeccions de població municipals aprofitant les hipòtesis i els resultats de les projeccions de població comarcals de l'Idescat.
Les projeccions de població en edat escolar constitueixen una avaluació dels resultats de les projeccions de població en els trams d'edat escolar. S'ofereix com a resultat, per a cada territori, un únic escenari de població en edat escolar. La desagregació territorial està constituïda per Catalunya, els àmbits del Pla territorial, les comarques i el municipi de Barcelona. L'horitzó temporal és el 2015, i es proporcionen resultats per a cada any entre el 2003 i el 2015. El tram d'edats que comprenen les projeccions de població en edat escolar és de 0 a 17 anys. No s'ha considerat el sexe com a variable d'estudi i per tant no s'inclou en les projeccions de població en edat escolar.
Els resultats detallats de les projeccions de població en edat escolar es poden consultar al Banc d'estadístiques de municipis i comarques. S'ofereixen els resultats de les piràmides projectades per edat simple de 0 a 17 anys, i també per edats agrupades segons els cicles d'ensenyament (de 0 a 2 anys, de 3 a 5 anys, de 6 a 11 anys, de 12 a 15 anys i de 16 a 17 anys). El document metodològic Projeccions de població en edat escolar. 2003–2015 (en PDF) presenta una visió global de la metodologia i els principals resultats de les projeccions.
Les projeccions de població activa són el resultat d'aplicar a la població projectada per sexe i edat uns supòsits sobre el nivell futur de participació laboral de la població. Les presents projeccions de població activa estan calculades a partir de les projeccions de població de Catalunya (base 2002) i de noves taxes d'activitat, que són les de l'EPA de l'any 2005. Les projeccions de població activa consten de 4 escenaris d'evolució de la població:
Proporcionen informació sobre la població activa per sexe i edat quinquennal per a Catalunya, els àmbits del Pla territorial, les comarques i el municipi de Barcelona. L'horitzó temporal de les projeccions és el 2030 per a Catalunya, mentre que per a les projeccions territorials és el 2015.
Els resultats es difonen en el document Projeccions de població activa 2015–2030 (base 2005). Resum metodològic (en PDF). Aquest document conté un breu resum de la metodologia i les hipòtesis que s'han fet servir per a la projecció, així com els principals resultats. La publicació amb una explicació més completa està en preparació. Els resultats detallats de les projeccions de població activa es poden consultar al Banc d'estadístiques de municipis i comarques, on hi ha les sèries temporals i la població per sexe i edat quinquennal.
S'ofereixen dades resumides de Catalunya a l'apartat Demografia i qualitat de vida.
Les dades de les anteriors projeccions de població activa (basades en l'Estadística de població 1996) es poden consultar al llibre Escenaris d'activitat econòmica de la població al primer terç del segle XXI. Comarques i àmbits del Pla territorial i al document Projeccions de població activa (base 1999). Revisió de resultats (en PDF).
Les projeccions de llars de Catalunya s'han realitzat segons el mètode de les taxes de persones principals i consten de dos escenaris d'evolució de les llars. Estan calculades a partir de les projeccions de població de Catalunya (base 2001), i el seu horitzó temporal és el 2015. Les projeccions de llars proporcionen informació sobre el nombre i la dimensió mitjana de les llars per a Catalunya i àmbits del pla territorial. Els resultats detallats d'aquestes projeccions de llars es poden consultar al Banc d'estadístiques de municipis i comarques.
Les dades de les anteriors projeccions de llars (base 1996) es poden consultar al llibre Projeccions de llars de Catalunya. 2010. Comarques i àmbits del Pla territorial.