TOTS SANTS, el millor tresor de la  Història  Humana.

Sovint pensem i diem: la història humana ha estat, en general, un desastre; i no ens falta raó. Però Tots Sants ens recorda el millor tresor de la història humana: multitud d'homes i dones, joves, infants de totes les races, cultures... que encara que no estiguin a la llista oficial de l'Església, estan a la llista de Déu. Tots aquests, d'una manera o d'altra, han viscut les benaurances. Precisament la proclama evangèlica que escoltarem en aquesta festa.
Feliços els pobres, els humils, els qui ploren, els perseguits, els compassius, els nets de cor... En acabar d'escoltar-ho, uns joves d'un grup es varen rebel·lar: "Això no és veritat. Això és el món al revés". Pot semblar el món al revés, ara bé: ÉS EL MÓN DES DE DÉU.
Es constata sovint que l'experiència immediata i l'opinió de la majoria semblen lluny de les benaurances. La felicitat, la realització personal... està condicionada a tenir béns, a ser famós, a tenir poder, a riure... al preu que sigui i sense consideracions, perquè, si no és així, no es podrà aconseguir tot això. Els febles, els qui juguen net, els compassius, els perseguits, els pobres... què aconsegueixen? És el pensar del món.
Per això les benaurances apareixen com el món al revés.
Però, i si les escoltéssim com la "mirada de Déu a la humantiat", com allò que són?
­ Les benaurances, en primer lloc, manifesten l'experiència del mateix Jesús. Ell és el pobre, Ell el compassiu, el net de cor, el qui consola, l'humil, el perseguit... EL FELIÇ.
­ Les benaurances manifesten el compromís de Déu envers aquelles persones que viuen en situacions que humanament, per si mateixes, no són motiu de felicitat; però, si Déu s'hi fa present amb el seu amor, es poden "sentir" i "viure" des de la felicitat que Déu ofereix, que és molt més del que podem definir.
­ Són, alhora, la felicitació de Jesús a la seva Església pobra, humil, compassiva, i perseguida de moltes maneres.
És a dir:
No cal fruir de riqueses, ni de tots els béns per ser feliç.
No cal dominar, ni imposar-se per la força per ser feliç.
No cal "passar"de tothom i tancar-se en la closca del propi jo per ser feliç.
No cal ser i fer-se "el dur" pensant sobreviure a tots els possibles desastres i al sofriment, per ser feliç.
No cal ser expert en totes les "trampes" i ennegrir el cor per ser feliç.
No cal triomfar, ni sortir a les primeres notícies, ni a la TV... per ser feliç.
Fins i tot, quan et mirin com una "espècie estranya" i d'alguna manera et marginin per ser de Jesús... seràs feliç.
Ah, i ser feliç segons Déu és ser  SANT.
Els Sants són els qui han estat els més feliços de la història humana.
Tots Sants, pregueu per nosaltres!

Francesc Pardo i Artigas
+Bisbe de Girona

= = = = = = = = = = = = = =

PARAULA DE DÉU
Diumenge 1er de novembre. Festivitat de TOTS SANTS.
.
Primera Lectura
Ap 7:2-4, 9-14
Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca de Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: "No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu". Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d'Israel.
Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar. Era gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S'estaven drets davant el tron i davant l'Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces: "Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l'Anyell". I tots els àngels s'estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: "Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén". Llavors un dels ancians em va preguntar: "Aquests que van vestits de blanc, ¿qui són i d'on vénen?". Jo li vaig respondre: "Senyor meu, vós ho sabeu". Ell em digué: "Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell, i els han quedat blancs".

Segona Lectura
He 5:1-6
Estimats, mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare. Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l'ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat com serem, sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell, es purifica, tal com Jesucrist és pur.


Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (5:1-12a).
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s'assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
"Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel"



COMENTARI

NINGÚ NO ELS POT COMPTAR

Sortosament, de sants, n'hi ha molts més dels que surten al calendari. Ni són una cosa del passat, sinó que es troben entre nosaltres, vivint les mateixes dificultats i incerteses que tots experimentem. No es distingeixen pas per cap senyal extern, però són la sal de la terra i la llum del món.
Cada un a la seva manera, donen sabor a la nostra vida sembrant arreu misericòrdia, justícia, joia i pau. Prop seu, veient-los viure i treballar, la vida va agafant gruix, manifestant-nos el seu sentit més profund d'escampar arreu el bé i la pau.
Són la llum que, enmig de la fosca del desamor, del menyspreament dels altres o de l'odi, il·luminen el camí cap al món de la fraternitat i de l'amistat.
Són tots aquells que no guarden el sentit suprem de la vida humana desat dins l'armari, sinó que el posen en la realització de la seva vida de cada dia.
La seva vida en el Crist i el seu desig de pau i bé purifica la seva mirada sobre el món ajudant-los a descobrir la manera d'encarnar-hi alguna de les benaurances. Ajudant-los a descobrir la presència del Senyor en la vida i en el rostre dels germans.
Amb el material mediocre i fins rebel de la vida de cada dia, ells no es cansen d'anar construint el Regne del cel ja aquí a la terra. Sortosament, de sants n'hi ha molts més dels que surten al calendari.

Jaume Julià

= = = = = = = = = = = = = = =

ÀGORA.Hipàtia d’Alexandria

El dijous passat (8-oct.-09), en un suplement del diari “AVUI” hi havia una nota petita que es titulava “Hipàtia d’Alexandria”. Suposo que sabeu qui és? És la filòsofa, pensadora, que ha inspirat la pel·lícula, que ara està al cines, “ÀGORA”. Doncs bé, aquesta petita nota, i dic petita, perquè al costat de les promocions que té la propaganda  d’aquesta pel·lícula, la nota és una cosa molt petita. Aquesta nota  parlava d’un llibre que han fet quatre dones catalanes historiadores, entorn d’Hipàtia. Aprofitant que sortia la pel·lícula, aquestes quatre dones han fet un llibre sobre aquesta pensadora alexandrina. El llibre comença donant les gràcies al director de la pel·lícula Àgora perquè això donarà ocasió de conèixer aquesta pensadora de l’antiguitat i, perquè realment el muntatge està molt ben fet. Però aquestes quatre dones critiquen la base historiogràfica sobre la qual s’ha muntat la pel·lícula i, fan notar quatre equivocacions que es troben en la pel·lícula; que val la pena de tenir en compte perquè en molts es confon la realitat amb la pel·lícula; i no tan sols aquesta sinó amb moltes d’altres pel·lícules. Una cosa és la pel·lícula i una altra és la realitat, i val la pena constatar la diferència.

Les autores del llibre hi remarquen, doncs, quatre equivocacions. La primera, és molt poc important però s’ha de tenir en compte. Hipàtia no va ser morta als 45 anys sinó que mor als 60. I certament que és assassinada per un grup de fanàtics cristians, això és històric.

El llibre continua dient que tot i que aquesta pensadora certament no era cristiana, tampoc era anti-cristiana; ni tots els cristians anaven en contra d’ella. Això és important, perquè la pel·lícula es presenta com enfrontada contra el cristianisme, quan no és així. I això ho sabem perquè a aquesta filosofa  la coneixem gràcies als seus deixebles, perquè ella no ha deixat res escrit. La  coneixem especialment gràcies a un d’ells que es diu Sinesi de Cirene que és cristià i Bisbe de Ptolemaida. Va ser deixeble d’Hipàtia, i és ell que ens ha referit el que ella pensava, el que era ella. Ell mateix n’era deixeble i per tant  contemporani. Coneixem aquesta pensadora gràcies als seus deixebles sobretot cristians, entre ells especialment un Bisbe. Sinesi.

El mateix representant de l’emperador de la  ciutat d’Alexandria,  era un cristià que havia intentat de moltes maneres de salvar-la. Per tant, no és el topament del pensament d’aquesta dona amb el cristianisme, sinó d’un grup de fanàtics i aquesta filosofa que és diferent. És important saber-ho.

Una altra cosa que posa el llibre que val la pena de tenir en compte: la famosa biblioteca d’Alexandria, no va ser cremada pels cristians. La desaparició d’aquesta biblioteca és un enigma de la història però no es pot carregar això als cristians com ho fa  la pel·lícula, perquè no és cert.

Destruccions de la biblioteca (S/Wiquipèdia)
El 47 aC, les tropes de Juli Cèsar incendien la flota d'Alexandria. El foc s'hauria propagat al moll i hauria destruït una part de la biblioteca. Reconstruïda, va tornar a ser destruïda el 391, i també el 642 i el 645, per l'emir Amr Ibn al-As, esperit religiós ple de rigor, que considerava que si els llibres estaven d'acord amb l'Alcorà eren superflus, i que si el contradeien, eren perniciosos. Tanmateix, aquesta història és posada en dubte i s'atribueix a la propaganda antiislàmica. Sigui com sigui, el contingut de la biblioteca desaparegué en aquella època.

El fet que molts d'escrits d'Aristòtil hagin arribat fins a nosaltres suggereix, en tot cas, que si hi va haver ordres de destrucció, hi hagué voluntaris que salvaren d'amagat aquesta part dels documents. Aquests voluntaris devien tenir dret a la neutralitat benvolent de les tropes d'ocupació, o fins i tot en formaven part. La tradició conta, en efecte, que els texts d'Aristòtil s'escaparen en part de la destrucció ( i que la destrucció pel foc d'altres dins els centenars de calderes dels banys d'Alexandria es perllongà diversos mesos).

-I dues coses que no diu el llibre aquest i que voldria subratllar: la primera és que aquella revolta no era una revolta simplement amb elements religiosos, sinó que era una revolta dels egipcis farts de l’ocupació grega que havien destruït  tota la seva cultura. Per tant, no són només qüestions religioses.
-I la segona cosa que voldria subratllar a més a més, és que l’església copta (egípcia) que queda tan malament a la pel·lícula, és una església, que sempre ha estat, i encara actualment és, apallissada, en dificultats i perseguida. Mai en aquests dos mil anys de cristianisme ha tingut el poder polític a les seves mans. Actualment encara, les passa molt difícil per mantenir la fe en Jesús.

Només recordar una cosa molt senzilla, no si us ha arribat a les orelles, però ja sabeu que a Egipte per aquesta mania de grip A, van fer matar tots els porcs que hi havia a Egipte. Egipte és musulmana, per tant, de porcs qui en tenia? Els cristians, que eren la seva base alimentària. Aquesta mesura ha deixat quantitat de gent sense recursos, tots ells cristians. I això pasa ara actualment. Aquesta comunitat cristiana s’ho està passant malament ja fa molt de temps, i val la pena que a partir d’aquesta pel·lícula no quedi, a més, amb aquesta mala imatge.

El text que hem llegit avui de l’Evangeli, on un ric va cap a Jesús i li pregunta, com obtenir la vida eterna? I Jesús li diu: Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i després vine i segueix-me. Aquesta mateixa Paraula va ressonant pocs anys abans d’aquests fets que surten a la pel·lícula, també dintre de les esglésies d’aquella molt antiga església copte, a les orelles d’un jove que es deia Antoni. Era Antoni Abad. Aquest noi va entrar a l’església, va sentir aquestes paraules, i aquestes paraules les va sentir, -diu el text-, dirigides a ell personalment, i aquesta Paraula va ser per ell, com diu la carta als hebreus: La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit i entra en el cor de la persona humana. Tant és així, que l’Antoni va començar una gran aventura i que ha perdurat fins el dia d’avui, que és la vida religiosa. Deixar-ho tot, i només falta una sola cosa, Jesús com a centre de la pròpia existència. I a més els  successors d’aquest cristià egipci, els monjos,van ser els qui a través de la història i dels segles, van conservar la cultura grega i llatina en els seus monestirs.

Igual que un altre contemporani d’Antoni, que és Sant Pacomi,  que en aquell moment no era creient i va ser forçat a enrolar-se a l’exèrcit, i en una de les seves aturades diu ell mateix en la seva autobiografia: “que els van sortir a l’encontre homes i dones que els van donar menjar, els van acollir i els van ajudar en aquella situació tan difícil i precària. Llavors Pacomi va preguntar: qui són aquests que ens han ajudat i que ha tingut tan bon cor? I li responen: “Són uns que s’anomenen cristians” i, a partir d’això, Pacomi es va fer cristià.

Fixeu-vos: nosaltres rebem la Paraula de Déu, com allò que és Paraula de Déu, viva i eficaç com Antoni i Pacomi, en el si de l’Església i a través dels cristians.

Tant debò que la sabéssim acollir com aquesta antiga església, i perseverar en situacions difícils, perquè donin fruit i fruits abundants, avui, entre nosaltres.

Homilia de fra Jacint Duran Boada

ANOTACIONS CATEQUÈTIQUES DE l´EVANGELI.

Recomanacions de Jesús sobre la pregària.
.
Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal PREGAR sempre sense defallir:
Lc 18,1
.
Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, PREGUEU pels qui us persegueixen.
Mt 5,44
.
PREGUEU, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
Mt 9,38
.
Els deia:
La collita és abundant, però els segadors són pocs. PREGUEU, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
Lc 10,2
.
Vetlleu, doncs, i PREGUEU en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.  
Lc 21,36
.
Vetlleu i PREGUEU, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.
Mt 26,41
.
Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.
Ac 1,14
 

”SAPIGUEU, EN PRIMER LLOC, QUE NO HI HA CAP PROFECIA
DE L’ESCRIPTURA QUE PROCEDEIXI DE LA PRÒPIA INTERPRETACIÓ;
QUE MAI LA PROFECIA NO HA ESTAT PROFERIDA PER VOLUNTAT HUMANA, SINÓ QUE ÉS IMPULSATS PER L’ESPERIT SANT,
QUE ELS HOMES PARLAREN DE PART DE DÉU”

Alceu els ulls al cel
i mireu: qui ha creat l'estol dels astres,
qui els fa sortir, d'un a un,
i els crida cada un pel seu nom.
És tan gran la seva potència
i tan robusta la seva força,
que mai no en falta cap.

Això diu el Senyor, creador del cel,ell que és Déu,
que ha fet la terra i l'ha formada,
ell que li dóna solidesa,
que no l'ha creada buida
sinó bona per a habitar-hi.
Is (40,26; 45,18)

La FE és una resposta a la Paraula de Déu.
És l'acceptació complaguda del requeriment d'amors que ELL ens fa, de la proposta que ens fa ser el nostre company de viatge en el camí de la vida i l'amic entranyable del nostre cor.

Nosaltres creiem que a Israel el nostre Creador, començar de purificar i elevar la marxa de l'home cap a la Veritat.
Es manifestà a la humanitat i es lligà al seu destí per revelar-li la seva glòria, això és, que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el Fill unigènit (Jo 3,16)

Unint-se a la humanitat, el diví company de ruta obre diàleg amb ella a mesura que la va trobant. S'hi insereix i li dóna una nova direcció. Des de llavors hi ha un nou principi, els efectes del qual es van sentint lentament, però de manera inexorable.

La revelació de Déu produí un fenomen únic al món: el messianisme; l'home esperava alguna cosa de Déu. Es clar que tothom anhela redempció, i que totes les religions són de redempció. Però únicament a Israel hi havia el convenciment que aquesta redempció consistia en una alliberació de la nostra infidelitat humana i doncs, del pecat.
Igualment, només Israel tenia el convenciment que la redempció és realitzava en la història del seu poble.

Així la Paraula de Déu és revelarà al món amb la FE d'Abraham, amb el COMPROMÍS de Moisès, amb la FERMESA dels Profetes, amb l'ESPERANÇA de Maria, i definitivament amb JESÚS de Natzaret.
JO SÓC EL CAMÍ, LA VERITAT I LA VIDA. (Jo 14,6)
JO ESTARÉ AMB VOSALTRES DIA RERA DIA FINS A LA FI DEL MÓN. (Mt 28,20)

La FE en JESUCRIST té derivacions formidables en el nostre capteniment. Ella ens forneix d'unes llums i una força, d'unes fonts d'inspiració i de generositat, que ens fa capaços com el qui més per ajudar la Humanitat a inventar, i practicar l'ètica que reclama la vida en cada moment.
En aquest món només es treu allò que se substitueix. I per això cal treure el mal substituint-lo pel bé.
Cal treure la pobresa amb més justícia. Cal desbancar l'esclavitud amb la llibertat. Cal foragitar la ignorància amb la veritat. I cal canviar tanta tristesa i desànim com aclapara el cor dels homes amb el perdó, la pau i l'alegria.

"Déu volgué reconciliar-ho tot per Ell i destinar-ho a Ell, posant a pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist". I així Jesucrist és el testimoni fidel i el primer ressuscitat d'entre els morts. Jesús és la primícia de tots els qui estem cridats a participar finalment, amb plenitud, de la vida, la llum i la veritat que només Déu ens pot oferir.

correu: cercleestudis@gmail.com

Estem destinats a una gran missió.


Creats per Déu, instruments del seu projecte del cosmos físic.
Estem destinats a una gran missió.
Però hem de passar per la prova.
Jesús és el camí, cal seguir les seves petjades per santificar-nos.  

I per què ens hem de santificar, que vol dir això?
Doncs Jesús ens convida a convertir-nos, per poder viure amb Ell permanentment, eternament; per tant, no podem pretendre viure amb els mateixos paràmetres egoistes a que estem acostumats a viure, hem de fer l'esforç de seguir els seus consells evangèlics, per esdevenir membres del Regne de Déu, on l'amor, la pau, la fraternitat i la comunió amb Ell, ens ha de transfigurar a la seva semblança.


Escoltem sant Joan! Amb quina seguretat va escriure en la seva primera epístola: ”Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus, i ho som!...Estimats, des d’ara som fill de Déu” (1 Jo 3,1-2; vegeu 3,10; 5,2). Per a ell aquesta crida no és una paraula vana, sinó que tradueix ben manifestament una realitat viscuda. Està unida estretament a l’encarnació del Verb, a la qual retorna sense parar al llarg de la mateixa epístola.
Recordem les paraules de la missió confiada pel Senyor a Maria Magdalena el matí de la seva resurrecció: ” Vés a trobar els meus germans i digue’ls: Me’n pujo al meu Pare i vostre Pare, al meu Déu i vostre Déu” (Jo 20,17).

El mateix passa amb sant Pau, ho proclama, insisteix i afirma amb energia, que tot cristià ho esperimenta en ell mateix, indubtablement. Rellegim almenys, els dos textos essencials, per més coneguts que siguin.
”Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu.  Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abba, Pare!» Així l'Esperit mateix s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.(Rm 8,14-17).
”Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills.  I la prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida: «Abba, Pare!».  Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu.(Ga 4,4-7).

La forma d’actuar i viure com a cristià sempre estarà adornat amb els fruits de l'Esperit, que són: amor, goig,  pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix.

Assaborir l’Evangeli, degustar la Paraula.  
Tenir set, ganes de treballar i posar-se en camí.  
Comença una cosa nova quan sentim un desig gran, quan tenim set de Déu els camins apareixen.

La set ens il-lumina i ens obre camí.
El salmista ens diu una cosa important sobre la manera de treballar en i amb grup bíblic: “Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua (Sl 63,2).
Quan una persona anhela Déu, com si fos la mateixa respiració, acaba trobant-se Déu pels corriols de la vida (Sl 42-43), fins i tot quan podríem tenir la sensació del profeta Jeremies, que molta gent prefereix una altra mena de –deus d’aigua- : “El meu poble ha comès un doble mal: m’ha abandonat a mi, font d’aigua viva, i s’ha excavat cisternes, cisternes esquerdades, que no retenen l’aigua” (Jr 2,13).

Avui constatem en el nostre món globalitzat que hi ha molta gent que té set de la Paraula de Déu,  però no troba els camins per arribar a la font: no es consideren preparats per a aquesta tasca o ho veuen com una empresa per a gent –selecta-, per a especialistes, per a aquells que tenen molt de temps per perdre.... o aneu a saber què.
El cas és que no s’atreveixen a entrar a aquest bosc misteriós, no tenen coratge per endinsar-se dins aquesta mina que amaga tresors de valor incalculable i que fins hi tot quan es troba a l’abast de la mà –hi ha moltes cases que tenen una Bíblia-, la fan servir de decoració, per fer bonic, i no pas de brúixola per orientar-se en la confusió de la vida; hi ha molta gent que no s’atreveix a obrir-la i a llegir-la.

Podem llegir la Bíblia a casa, individualment, però també podem treballar junts i llegir-la en grup. Una cosa no està pas renyida amb l’altra: es complementen mútuament. Com més es prepara una persona individualment, el grup bíblic es torna més ric i t’introdueix a dimensions noves, insospitades.

Poseu-vos en camí, Entrar en un grup bíblic i escoltar la Paraula de Déu ens introdueix en un dinamisme que no ens permet ni somniar quina serà la meta definitiva. És un procés que ens captiva. Feu-ho i ho veureu.

correu: cercleestudis@gmail.com

CERCLE D'ESTUDIS DE LA BÍBLIA

De la Paraula revelada, a la Història encarnada.

Aquesta web vol ser útil a qüestions de FE i animar-nos mútuament a l'Esperança i a l'Amor a que tots estem cridats.

Amb el tràfec quotidià potser hom no disposa d'un temps adequat per parlar i aprofundir sobre aquests temes, aquella pregunta que no has gosat a fer, o no hi has trobat el moment oportú.
Aquí amb uns pocs minuts disposareu com d'un oasi de repòs que us pugui ajudar a retrobar-vos, com un taller de treball per poder ajustar, afinar i harmonitzar el "que som", "el ser conscient" en la relació amb hom mateix, en la relació amb les persones, amb la natura, i amb Déu.

El breu temps de que disposem en aquest món, pugui ser viscut plenament amb sentit de quelcom positiu que ompli la nostra vida. Si més no, saber posar humilment els nostres talents, a disposició d'Aquell qui ens n'ha fet el do.

Quantes vegades potser hem pensat que el nostre viure rutinari, és un viure sense sentit, que gastem els minuts, les hores i dies, sense adonar-nos que per senzilla que pugui ser la nostra vida, podem viure-la plenament si tenim l'art de no deixar-nos perdre la bellesa del moment present, que és l'únic que existeix.

Membres de l'Associació Bíblica de Catalunya.
E-mail:cercleestudis@gmail.com