La Ciutat de Berga ostenta actualment un escut quarterejat, amb els quatre pals del Casal de Barcelona en camp d'or, als quarters primer i quart, i cinc minvants d'argent en aspa sobre camper d'atzur als quarters segon i tercer. Va timbrat amb corona ducal.

Un historiador afirma que fou Joan I, l'Amador de la Gentilesa, qui, el 1380, essent Duc de Girona i Príncep hereu, concedí a Berga el dret d'ostentar escut propi. D'aquí vindria la corona ducal que el timbra (a part que Berga pertanyia aleshores al ducat de Girona). Consta, però, que la vila ja tenia molt anteriorment el seu escut. La concessió hauria estat, en tot cas, de poder ostentar Berga les armes reials, les barres a la seva divisa.

L'escut primitiu de Berga l'omplien solament els minvants, que els autors relacionen amb la lluita contra els àrabs. Aquest escut era originàriament el propi dels "Berga", una família poderosa que exercí el senyoriu de la vila homònima del 1190 al 1275. Pere II de Berga prengué part a la conquesta de Mallorca, València i Múrcia. De la família, el distintiu heràldic passà a la població.

L'escut més antic de Berga que coneixem apareix en un segell que Ferran de Segarra situa al segle XIIIè. o XIVè. És un escut amb set minvants. Un altre segell, de 1433, presenta un escut amb la mateixa forma que l'anterior, però envoltat per tres escudets amb el senyal de les barres. Del 1618 en coneixem un segell on les barres catalanes formen ja una sola peça amb els minvants. És partit amb quatre pals a la dreta i tres minvants a l'esquerra. Fins l'any 1640 no trobem un escut de Berga amb timbre. Porta corona ducal. Aquest escut presenta ja el nombre de cinc minvants.

A mitjan segle XVIIIè. apareix l'escut quarterejat als altars monumentals de la parroquial i del santuari de Queralt. Aquesta és la forma que ha prevalgut. A la segona meitat del segle XIXè. trobem aquest escut emmarcat amb dues branques de llorer i, actualment, amb una branca de llorer a la dreta i una de roure a l'esquerra.

A partir de finals del segle passat, l'escut de Berga conegué tota una centúria de modificacions capricioses fins que, actualment, hom ha retornat a la forma que hem descrit i que considerem l'autèntica.

Mn. Josep Armengou