Tal com assenyala el darrer informe sobre desenvolupament humà de les Nacions Unides (PNUD, 2005), tot i els avenços registrats en els darrers anys en termes de desenvolupament, actualment encara 10,7 milions d’infants moren cada any sense arribar als cinc anys i més de mil milions de persones intenten sobreviure en condicions d’extrema pobresa. Els reptes de la pobresa, el benestar i el desenvolupament orienten les principals accions de la comunitat internacional en la cooperació i la solidaritat internacional. La consecució dels Objectius del Mil·lenni, establerts en la Cimera del 2000 i amb un termini d’obtenció de resultats fixat per a l’any 2015, determina algunes rutes a seguir amb vista a assolir aquests ambiciosos objectius.

La política de cooperació catalana està en sintonia amb les prioritats definides per la comunitat internacional i defineix, tant en la Llei de cooperació (Llei 26/2001), de 31 de desembre, el Pla director 2003-2006 (i la seva versió revisada l'any 2005) i els diferents plans anuals, el compromís de l’acció pública catalana en la promoció del desenvolupament humà i l’eradicació de la pobresa.

A partir de la Cimera de Monterrey, la comunitat internacional va donar un impuls significatiu al compromís amb el finançament del desenvolupament. De fet, tal com assenyala l’informe del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, des del 2001 l’ajut s’ha incrementat un 4% anual en termes reals. Des de la Unió Europea el compromís amb el finançament del desenvolupament es tradueix en el 0,5% de l’ajut oficial al desenvolupament per al 2010 i el 0,7% per al 2015. Pel que fa a l’Estat espanyol, els compromisos són més ambiciosos i se situen en el 0,5% el 2008 i el 0,7% el 2012.

I en aquest context, el Govern de Catalunya va destinar el 2005 un 0,29% dels tributs propis a l'ajut oficial al desenvolupament; prop d’un 0,36% el 2006 i la voluntat d’arribar al 0,7% a finals de legislatura.

Aquest compromís ferm amb el finançament del desenvolupament s’ha traduït en un increment substancial dels pressupostos destinats a la cooperació i solidaritat internacional, fet que imposa reptes importants per garantir que la millora quantitativa de l’ajut al desenvolupament també vagi acompanyada d’una millora substantiva.